1 |
Problemes de la periodització en història de la llengua ; Problems of the periodization in the history of language
|
|
Montoya-Abat, Brauli. - : Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, 2021. : Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2021
|
|
BASE
|
|
Show details
|
|
2 |
Tractat de medicina per tots els ocells de caça. Introducció, anàlisi lèxica i edició ; The Treatise on medicine for all hunting birds. Introduction, lexical analysis and edition
|
|
|
|
BASE
|
|
Show details
|
|
3 |
Evidentiality in spoken Catalan. The evidential marker diu que ; Evidencialitat en català oral. El marcador evidencial diu que
|
|
|
|
Abstract:
This study deals with an Catalan evidential marker without a written tradition, but mainly an oral one: diu que (‘(s)he.says.that’, ‘it is said that’), a Romance correlate for dizque (Spanish) or dice che (Italian) (cf. Travis 2006, Cruschina 2015, Alcázar 2018). The spoken, dialectal and, to some extent, residual nature of this marker forces us to search for different sources in order to approach it. The study focuses on the oral recordings of Museu de la Paraula [Word Museum] —an ethnological archive with monological spoken texts— will be completed with the examination of the first results of the colloquial corpus Parlars —a dialectal and informal corpus with monological and dialogical spoken texts. The analysis of diu que and the corpus data show a partially grammaticalized construction with a reportative evidential value. A mirative extension can be also found, but not a pure epistemic meaning. Also, the rise of diu que has been seen as an example of grammatical constructionalization with a tendency towards more subjective meanings, from a quotative strategy to a reportative evidential marker. Related markers such asque diu que or the conventional formula to begin tales això diu que era have been attested. ; Aquest estudi s’ocupa del marcador evidencial diu que, que no té una gran tradició escrita en català, però que s’usa oralment i és equivalent al dizque de l’espanyol o dice che de l’italià (cf. Travis 2006, Cruschina 2015, Alcázar 2018). El fet que aquest marcador siga prolífic especialment en registres orals, en els dialectes catalans i que estiga en decadència entre el jovent en dificulta l’estudi i, per això, cal buscar en diverses fonts per acostar-s’hi. Aquest article analitza els enregistraments orals del Museu de la Paraula —un arxiu etnològic amb textos orals monològics de valencians— i els primers resultats del Corpus Parlars, un corpus dialectal i col·loquial de textos orals monològics i dialògics del valencià. L’anàlisi de diu que i el conjunt de dades dels corpus mostren una construcció parcialment gramaticalitzada amb un valor evidencial reportatiu. També trobem un valor admiratiu o de sorpresa (mirativity) i certs matisos epistèmics pragmàtics. El sorgiment de diu que pot analitzar-se com un exemple de construccionalització gramatical que tendeix cap a valors més subjectius: des d’un verb per a indicar l’estil directe reportat fins al marcador evidencial reportatiu. També es documenten altres marcadors relacionats, com ara que diu que i la fórmula rutinitzada per a encetar contes això diu que era. ; This research was financed by the project Gestión de la Información y Estructuración Lingüística [Information Management and Linguistic Structuring] (GestInf), of the Spanish Ministry of Science, Innovation and Universities (FFI2017-85441-R) and by the project Variación y cambio lingüístico en catalán. Una aproximación diacrónica según la lingüística de corpus [Variation and Linguistic Change in Catalan. A diachronic approach according to corpus linguistics] (VARIALINGCA) also of the Spanish Ministry of Science, Innovation and Universities (FFO PGC2018-099399-B-I00). This work was additionally supported by the research group “Linguistic Variation in Catalan (VaLingCat)”, University of Valencia (Ref: GIUV2017-397) and by the project Elaboració d’un corpus oral dialectal del valencià col·loquial [Preparation of a Dialectal Oral Corpus of Colloquial Valencian] (CorDiVal), funded by the Valencian Government (Generalitat Valenciana, Ref. GV/2017/094).
|
|
Keyword:
Català; Catalan; Construccionalització; Constructionalization; Diction verbs; Estratègies evidencials; Evidencialitat reportativa; Evidential strategies; Filología Catalana; Lingüística de corpus orals; Reportative evidentiality; Spoken corpus linguistics; Verbs de dicció
|
|
URL: http://hdl.handle.net/10045/111910 https://doi.org/10.1344/10.1344/AFEL2020.10.6
|
|
BASE
|
|
Hide details
|
|
5 |
Subjectivization and Intersubjectivization in the Evolution of the Verb Témer in Catalan (13th-19th c.) ; Subjectivació i intersubjectivació en l’evolució del verb témer en català (segles XIII-XIX)
|
|
|
|
BASE
|
|
Show details
|
|
6 |
Al voltant del mot explanar, 'passar d’una llengua a una altra'
|
|
|
|
BASE
|
|
Show details
|
|
7 |
Els clubs de lectura a les biblioteques públiques de Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears
|
|
|
|
BASE
|
|
Show details
|
|
9 |
Pompeu Fabra i els escriptors ; Pompeu Fabra and the writers
|
|
|
|
BASE
|
|
Show details
|
|
10 |
Del català que ara es parla a la implantació del català normatiu al País Valencià ; From the Catalan that is spoken nowadays to the implementation of normative Catalan in the Valencian Country
|
|
|
|
BASE
|
|
Show details
|
|
11 |
Subjectivació i evidencialitat: el verb amenaçar fins al segle XIX. Un estudi de corpus ; Subjectivation and evidentiality: the verb amenaçar until the 19th century. A corpus study
|
|
|
|
BASE
|
|
Show details
|
|
12 |
Canvi lexicosemàntic: salpuscar ‘esquitar’ i variants, un petit enigma ; Lexico-semantic change: salpuscar ‘to splash’ and variants, a small enigma
|
|
Martines, Josep. - : Universitat de València. Departament de Filología Catalana, 2018
|
|
BASE
|
|
Show details
|
|
13 |
Aproximació a la cronologia de la substitució lingüística a Oriola durant el segle XVII
|
|
Montoya-Abat, Brauli. - : University of California, Santa Barbara. Department of Spanish and Portuguese, 2018. : Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, 2018
|
|
BASE
|
|
Show details
|
|
14 |
El valencià segons l’enquesta del SIES de 2015 ; Valencian based on the 2015 SIES survey
|
|
|
|
BASE
|
|
Show details
|
|
15 |
De la perifèria al centre: reflexions sobre la llengua catalana de l’escriptora Isabel-Clara Simó
|
|
Cortés, Carles. - : University of California, Santa Barbara. Department of Spanish and Portuguese, 2018. : Institut Virtual Internacional de Traducció (IVITRA), 2018
|
|
BASE
|
|
Show details
|
|
16 |
Les denominacions de la tarda en català antic i modern
|
|
Antolí Martínez, Jordi M.. - : University of California, Santa Barbara. Department of Spanish and Portuguese, 2018. : Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, 2018
|
|
BASE
|
|
Show details
|
|
17 |
El procés de constitució del Corpus Informatitzat de la Gramàtica del Català Modern (CIGCMod). Objectius, criteris i avaluació
|
|
Antolí Martínez, Jordi M.. - : Universidade de São Paulo. Centro de Estudos Medievais - Oriente & Ocidente - EDF/FEUSP, 2018. : Universidade do Porto. Instituto Jurídico Interdisciplinar, 2018
|
|
BASE
|
|
Show details
|
|
18 |
Etla, Noetla, Nompot i Vinalapó, quatre topònims valencians meridionals que s’han transformat modernament, en l’Onomasticon de Coromines
|
|
Montoya-Abat, Brauli. - : University of California, Santa Barbara. Department of Spanish and Portuguese, 2017. : Institut Virtual Internacional de Traducció (IVITRA), 2017
|
|
BASE
|
|
Show details
|
|
19 |
La influència de la llengua vehicular i el coneixement enciclopèdic en l’aprenentatge de la fraseologia a secundària
|
|
Garcia Sebastià, Josep Vicent. - : Universidade de São Paulo. Centro de Estudos Medievais - Oriente & Ocidente - EDF/FEUSP, 2017. : Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Ciències de l'Antiguitat i de l'Edat Mitjana, 2017
|
|
BASE
|
|
Show details
|
|
20 |
La gramaticalització de temps ha: de la noció de ‘temps transcorregut’ als usos discursius (segles XVI–XX)
|
|
|
|
BASE
|
|
Show details
|
|
|
|