| 1 |
Desarrollo de un generador automático de ejercicios gramaticales de euskera
|
|
|
|
BASE
|
|
Show details
|
|
|
| 2 |
Processos d’estandardització: els casos de l’eusquera i del gallec ; Standardization processes: The cases of Basque and Galician ; Procesos de estandarización: los casos del euskera y del gallego
|
|
|
|
In: Treballs de Sociolingüística Catalana; Núm. 31 (2021): L’estandardologia comparada: teoria i pràctica; 81-94 (2021)
|
|
BASE
|
|
Show details
|
|
|
| 3 |
Els models lingüístics de l'educació obligatòria a la Comunitat Autònoma Basca i Catalunya: una visió comparada
|
|
|
|
BASE
|
|
Show details
|
|
|
| 4 |
The linguistic models of compulsory education in the Basque Autonomous Community and in Catalonia: a comparative view
|
|
|
|
BASE
|
|
Show details
|
|
|
| 5 |
Recepció dels topònims preromans prepirinencs dins la documentació medieval
|
|
|
|
BASE
|
|
Show details
|
|
|
| 6 |
Notes on Extended Uses of pues in Basque Country Spanish
|
|
|
|
In: Isogloss, vol 6 (2020) (2020)
|
|
BASE
|
|
Show details
|
|
|
| 7 |
Comunidad y resistencia: una nueva espacialidad en la relación entre arte y política en el País Vasco
|
|
|
|
In: TDX (Tesis Doctorals en Xarxa) (2018)
|
|
BASE
|
|
Show details
|
|
|
| 8 |
Comunidad y resistencia : una nueva espacialidad en la relación entre arte y política en el País Vasco
|
|
|
|
BASE
|
|
Show details
|
|
|
| 9 |
Crònica legislativa del País Basc. Segon semestre de 2017 ; Legislative Reports on Basque Country. Second half of 2017 ; Crónica legislativa del País Vasco. Segundo semestre de 2017
|
|
|
|
In: Revista de Llengua i Dret; Núm. 69, juny de 2018; p. 251-261 ; 0212-5056 (2018)
|
|
BASE
|
|
Show details
|
|
|
| 10 |
Building the Gold Standard for the surface syntax of Basque
|
|
|
|
BASE
|
|
Show details
|
|
|
| 11 |
Crónica legislativa del País Vasco ; Legislative Reports on Basque Country ; Crònica legislativa del País Basc
|
|
|
|
In: Revista de Llengua i Dret; Núm. 67, juny de 2017; p. 331-345 ; 0212-5056 (2017)
|
|
BASE
|
|
Show details
|
|
|
| 12 |
Crònica legislativa del País Basc. Primer semestre de 2017 ; Legislative Reports on Basque Country. First half of 2017 ; Crónica legislativa del País Vasco. Primer semestre de 2017
|
|
|
|
In: Revista de Llengua i Dret; Núm. 68, desembre de 2017; p. 221-236 ; 0212-5056 (2017)
|
|
BASE
|
|
Show details
|
|
|
| 13 |
Terminología jurídica y bilingüismo en la nueva Ley civil vasca
|
|
|
|
In: Terminàlia; Núm. 13: juny 2016; 28-36 (2016)
|
|
BASE
|
|
Show details
|
|
|
| 14 |
La construcción del estándar vasco vizcaíno del siglo XIX: los comienzos
|
|
|
|
BASE
|
|
Show details
|
|
|
| 15 |
Crònica legislativa del País Basc ; Legislative Reports on Basque Country ; Crónica legislativa del País Vasco
|
|
|
|
In: Revista de Llengua i Dret; Núm. 65, juny de 2016; p. 187-197 (2016)
|
|
BASE
|
|
Show details
|
|
|
| 18 |
Del datiu a l’acusatiu. Un canvi sintàctic en procés en llengües romàniques i basc ; From Dative to Accusative. An Ongoing Syntactic Change in Romance and Basque
|
|
|
|
In: Llengua & Literatura; Núm. 25 (2015); 73-98 (2015)
|
|
Abstract:
En català, així com en altres llengües romàniques i també en èuscar, hi ha diversos verbs que poden dur un complement de persona en datiu o en acusatiu —en el cas basc, en datiu o en absolutiu. En són exemples els verbs catalans trucar, telefonar, contestar, robar, pagar, pegar o disparar, entre d’altres. Aquesta alternança de cas és de fet una transició de l’ús del datiu a l’ús de l’acusatiu. Es tracta, en el fons, d’un canvi sintàctic en procés, que presenta diferents estadis d’evolució segons la varietat dialectal o fins i tot idiolectal. Per analitzar aquesta alternança de cas, o aquest pas de datiu a acusatiu, prenem com a punt de partida la idea que un verb intransitiu inergatiu com trucar (format per un verb lleuger i un nominal, com ara fer TRUCRUCRUC) seguit d’un complement de persona correspon de fet a una estructura ditransitiva, és a dir, una estructura amb un complement directe i un d’indirecte (fer TRUCRUCRUC a algú). Assumim també que, com en bona part de les construccions ditransitives de les llengües, hi intervé un nucli aplicatiu que relaciona l’objecte directe (truc) i l’indirecte (a algú). Seran les propietats d’aquest nucli funcional aplicatiu les que ens permetran explicar el pas de l’ús d’un complement datiu (Li telefono) a l’ús d’un complement acusatiu (El telefono), en els primers estadis del procés de canvi. Finalment, constatarem que en l’estadi final el procés desemboca en una autèntica transitivització de l’estructura.Paraules clau: variació sintàctica, estructura argumental, datiu, acusatiu, llengües romàniques, basc ; In Catalan, as well as in other Romance languages and Basque, there are several verbs which can take a dative- or accusative-marked complement of person, in Basque, a dative- or absolutive-marked one. This is the case of Catalan verbs trucar ‘phone’, telefonar ‘phone’, contestar ‘answer’, robar ‘rob’, pagar ‘pay’, pegar ‘hit’ and disparar ‘shoot’, among others. This case alternation is indeed a transition from dative to accusative. We are dealing with a process of syntactic change which reflects different stages of evolution depending on the dialectal or even idiolectal variety. In order to analyse this alternation, or this change from dative to accusative, we assume the idea that an unergative intransitive verb such as trucar (made up of a light verb and a nominal, as in fer truc ‘make a phone call’) followed by a complement denoting person actually corresponds to a ditransitive structure, this is to say, a structure with a direct and an indirect object (fer truc a algú ‘make a phone call to someone’). Likewise, we assume that, as in several ditransitive constructions, there is an applicative head relating the direct complement (truc) and the indirect complement (a algú). The properties of this functional applicative head will allow us to explain the change from the use of a dative complement (Li telefono) to the use of an accusative complement (El telefono) in the early stages in the process of change. Finally, we will see that in the final stage the process results in a true transitivization of the structure.Keywords: syntactic variation, argument structure, dative, accusative, Romance languages, Basque
|
|
Keyword:
accusative; acusatiu; argument structure; basc; Basque; datiu; dative; estructura argumental; llengües romàniques; Romance languages; syntactic variation; variació sintàctica
|
|
URL: http://revistes.iec.cat/index.php/LLiL/article/view/136754
|
|
BASE
|
|
Hide details
|
|
|
| 19 |
Situación sociolingüística en el País Vasco
|
|
|
|
In: Caplletra. Revista Internacional de Filologia.; Caplletra 2 (Primavera 1987); 27-34 ; Caplletra. Revista Internacional de Filologia; Caplletra 2 (Primavera 1987); 27-34 ; 2386-7159 ; 0214-8188 (2015)
|
|
BASE
|
|
Show details
|
|
|
| 20 |
Notes sobre la confluència de «v» i «b» en català
|
|
|
|
In: Caplletra. Revista Internacional de Filologia.; Caplletra 6 (Primavera 1989); 107-116 ; Caplletra. Revista Internacional de Filologia; Caplletra 6 (Primavera 1989); 107-116 ; 2386-7159 ; 0214-8188 (2015)
|
|
BASE
|
|
Show details
|
|
|
|
|
